________oo__o_o__o___o__o_o_
______oo__o_o__o_____o__o_
______¶___o__o__o¶_¶__o_o__o¶
_____¶___o__o_o__¶_¶__o___o__¶
____¶_o___o___o__¶_¶___o___o__¶
____¶0o0000o00o0o¶_¶o00o00oo0oo¶
___¶00o0o00000o00¶_¶00o00o0o000o¶
___¶0000o000o000o¶_¶00o000o00000o¶
___¶o00oo00o0o00o¶__¶000o0o0o0000¶
___¶o0o00000o00o¶___¶00o0o0o0o0o0¶
____¶o0o0000o0o¶_____¶000o00o00o¶
_____¶000o000¶_________¶0o000o00¶
______¶¶¶¶¶¶x¶___________¶¶¶¶¶¶¶
________¶xx¶__________________¶¶
_______¶¶_____________________¶¶
______¶¶_______________________¶¶
_____¶¶_________________________¶¶
____¶¶___________________________¶¶
¶¶¶¶¶¶¶¶¶____________________¶¶¶¶¶¶¶¶¶

FELIZ AÑO NUEVO 2009

Crua realitat al meu costat

Aquesta és la trista realitat d’un conegut de fa uns anys, a qui a partir d’ara anomenaré A.A. L’edat aproximada de les  persones d’aquesta història real és superior als 30 anys…

A.A. s’enamora en plena etapa de la pubertat (16-17 anys) de la seva companya de classe (a partir d’ara B.B.). A.A. i B.B. comencen una relació que la porten fins el matrimoni després d’uns 10 anys de nuvis i fa uns anys que viuen en matrimoni, durant el qual han tingut un nen (a partir d’ara N.A.)

A.A. treballava per a una empresa pública de transport, treball que va haver de deixar per malaltia mental lleu. Cobra, doncs, la incapacitat laboral. Un dia arriba a casa, i com cada dia, dutxa a N.A. i fa el sopar mentre esperen a B.B.

Acabats de sopar A.A. fica al nen al llit i marxa amb B.B. al sofà on, habitualment, parlaven sobre el dia i veien una estona la TV… aquest dia, que fins ara, era normal, deixà de ser-ho quan sa dona treu els papers del divorci… Paperassa, i al jutjat… qui dictamina que li ha de donar el 70% de la seva paga d’invalidesa a B.B., li ha de deixar el pis a ella, però ha de seguir pagant la hipoteca amb el 30% de la paga que li queda i, li ha de donar a més de la custòdia del seu fill, el cotxe que compartien.

A.A. ha dormit en un cotxe prestat unes quantes setmanes i, després i fins avui, menja i dorm en un menjador d’indigents.

Cal destacar que B.B. és funcionària d’un Ajuntament d’una ciutat amb més de 100000 persones, segons la carrera de grau, li correspon el grau B i, la seva nova parella és treballador del mateix Ajuntament amb el grau A.

JUSTICIA?

Fins aquí és una història de una víctima de la nefasta i arcaica justícia que hi tenim a Espanya… ara ve el que més em preocupa…

En una d’aquestes converses que ell comenta la seva situació amb els seus ex-companys de feina, un home li va dir que si fos ell la matava… 10 anys com a màxim a presó i, quan sortís, tindria la paga complerta, el seu pis i el seu cotxe, a més, si durant la seva estància a presó hi treballés, disposaria també d’un salari que ara no té… Massa bé li ho va pintar el seu ex-company de feina que ara quan dorm el carrer pensa plorant en matar aquella dona que ha significat tot per a ell, i que li ha portat a la vida a la criatura que més s’estima en el món i que li ha tret un jutge.

Balanç 2008, previsió 2009

Estem a punt de tancar el 2008… i potser és aviat per a fer balanços però no gaire per començar-los…

Un any on he conegut un munt de persones, on he perdut una companya, un any que m’ha fet madurar, un any ple de projectes (alguns acabats i alguns resten pel 2009), un any per la familia, els amics,…

El primer trimestre el vaig dedicar gairebé al PSC… m’ocupava la campanya de les generals i vaig fer campanya, 24 hores… un moment del 1r trimestre: el Sant Jordi ple de gom a gom -> LA FORÇA DEL SOCIALISME.

El segon trimestre molt més relaxat per a la familia, els amics i jo mateix… ens va ocupar el concurs que any rere any ocupa el 2n trimestre escolar, guanyem el concurs a Barcelona i marxem poc després cap a Conca…

El tercer trimestre queda marcat per la meva visita a Silos (Burgos): la seva gent, l’hora del silenci, els seus moments inoblidables amb la inundació de l’àgora…; també pel retorn a Guadalmez (Ciudad Real) on, m’atreviria a dir que hi estiuejaré els propers anys… un moment del 3r trimestre: marxant del poble a les 6:30 rebo la trucada d’unes grans amigues i veïnes que s’han aixecat per acomiadar-se de mi… però jo ja estic en marxa cap a Barcelona… els meus ulls em delaten davant el meu pare de les ganes de tornar-les a veure… i fem marxa enrere per poder acomiadar-me d’elles.

I el quart trimestre molt dedicat a Creu Roja… fins i tot diria que massa… em fan el nou referent de joventut de la meva assemblea, ens embarquem en un gran projecte per a la campanya de reis 2009 (X 1 NADAL X A TOTHOM!), i comencem a planificar el proper any… dos moments del 4t trimestre: una abraçada fotografiada i el poder sentir ben a prop els meus amics

I començarem, ben aviat un 2009 ple d’oportunitats, projectes i reptes per endavant… Em poso les piles (semblen alcalines perque poquetes vegades les haig de canviar durant l’any) i la il·lusió i les ganes que aquestes sempre les porto posades i no hi ha ningú ni res que me les pugui treure.

Un any 2009 en el qual m’agradaria fer la campanya de les autonòmiques a Euskadi in situ. Oferir tot el meu suport a Patxi López i poder celebrar la victòria socialsita basca allà mateix.

Un any 2009 que tot i que sense local, se’ns presenta amb idees per donar un respir d’aire renovat al Partit, amb el congrés municipal sobre L’Hospitalet que volem els joves, amb les primeres jornades de reflexió que tindràn lloc a L’Hospitalet, amb el nostre congrés a nivell nacional i després de ciutat, i molts més projectes i idees…

Un any 2009 per la formació personal, i per tenir cura de la meva salut, així com també per poder conéixer a totes aquelles persones que avui no coneixo… un any 2009 per créixer com a persona i, espero, que un any 2009 ple de bons moments i grans somriures.

US DESITJO UN MOLT BON ANY 2009!

David Donaire

Bones festes!!

song

Después de ver la actualización del blog de Maria Guardia con una canción de Ismael Serrano, recordé aquél viaje en el coche de Litos con Jona de copiloto y Patri a mi derecha… y escuchamos repetidamente su disco… y, durante un tiempo extendido, “Tierna y dulce historia de amor” fue nuestra canción…

Como hay más compañeros que se han animado a colgar canciones de Ismael Serrano, aquí dejo yo la mia

Más de un año y medio desde ese día… ¡cómo pasa el tiempo!

Saludos