És gairebé impossible que hagis pogut arribar fins aquest bloc sense saber de l’accident aeri a la T-4 de Barajas… i és aquest tema el que ocupa l’actualitat social i política del país en aquest dies. Des de dimecres a les 14:45 no s’ha llegit, vist, escoltat o escrit res sense haver parlat de l’esmentat accident.
Des d’aquest post vull mostrar les meves més sinceres condolències als familiars, amics i coneguts de les 156 víctimes, fins el moment, d’aquest accident. M’adhereixo a les peticions públiques i anònimes per aclarir els fets de l’accident en el més breu temps possible.
Tanmateix, vull fer una crítica als mitjans de comunicació per la intensa difusió de la notícia, pel morbo de les fotografies i imatges tretes a diaris i telenotícies, per la persecussió de periodistes als familiars de les víctimes en aquests moments tant difícils per a ells i, per la gran repercusió que han volgut que hi hagués al voltant d’aquest fet. Realment és un fet que, afortunadament, no sol passar i que el número de víctimes és molt alt. D’altra banda, podem llegir a la web de la dgt que el nombre d’accidents mortals NOMÉS EN AGOST han estat 120 on han mort 143 persones o el que podríem traduir en 1282 persones mortes (considerant només les mortes en les próximes 24 hores de l’accident) en 1127 accidents de trànsit NOMÉS FINS JULIOL.
Ara, aprofito per enviar les meves més sinceres condolències als familiars, amics i coneguts de les víctimes, fins el moment, de tots aquests accidents de trànsit dels qui sembla, ningú s’enrecorda.
Uns díes de dol, respecte per anar en avió i solidaritat del poble amb les víctimes de l’accident aeri, SÍ.
Però, i les víctimes dels accidents de trànsit? on estan els seus díes de dol estatal? on està el respecte de la població quan agafa el cotxe? per on camina la solidaritat dels ciutadans vers els familiars de les víctimes dels accidents de trànsit?
Ara t’animo a que restis un minut en silenci en memòria de totes aquelles víctimes en accidents de trànsit.
